El passat 23 de maig de 2024 vam tindre l’oportunitat de rebre un seminari impartit per Carlos Gómez Chuliá (FUHEM) sobre com organitzar un hackathon. Este terme és una unió dels termes hacking (resolució innovadora de problemes) i marathon (carrera cap a una meta), i constituïx una metodologia de treball en equip per a la resolució de problemes d’una forma ràpida i innovadora que s’empra cada vegada més en diferents àmbits.
Els primers hackatons es remunten a la fi dels anys 90 i principis dels 2000 en el context empresarial tecnològic. Des de llavors, el format s’ha expandit i evolucionat a una àmplia gamma de problemes en diverses disciplines. A Espanya, els hackatons van començar a guanyar popularitat a partir de 2010. Actualment, universitats, empreses tecnològiques i organitzacions sense ànim de lucre han adoptat este format com una manera de fomentar la innovació i l’emprenedoria en la resolució de problemes de diferent tipus.
Els hackatons de tecnologia són els més comuns i se centren en el desenvolupament de programari, aplicacions mòbils o solucions tecnològiques innovadores. En esta línia, també hi ha hackatons de dades, enfocats en l’anàlisi i visualització d’informació per a descobrir patrons, crear models predictius i desenvolupar visualitzacions informatives. D’altra banda, els hackatons empresarials estan orientats a la creació de models de negoci i plans empresarials innovadors. Però el nostre seminari va abordar específicament el model de hackaton educatiu o “EduHack”.
Estos hackatons busquen resoldre problemes educatius o socials específics. En ells poden participar organitzacions no governamentals, institucions educatives, estudiants i professionals de diverses àrees per a desenvolupar solucions que beneficien a la comunitat. Per exemple, al novembre de 2022 es va celebrar a València el hackató “Vincle Educatiu”, l’objectiu del qual era reunir docents per a pensar dissenys pedagògics d’aula que ajuden a treballar la crisi ecosocial. I al maig de 2023 es va celebrar un hackató social en la Facultat de Magisteri titulat “Solucions per a l’educació intergeneracional del futur”, en el qual vam poder participar els qui componem este grup.
En suma, algunes de les idees clau que vam poder portar-nos del seminari amb Carlos són que la clau dels hackatons residix en la possibilitat de posar diferents capacitats al servici de la comunitat per a la resolució dels problemes que puguen sorgir en el seu si. Però per eixe precís motiu és indispensable fer participe a la comunitat en el disseny de les solucions. Esta és una de les qüestions, entre moltes altres, que tenen en comú els hackatons i el ApS. Durant el curs 2024-2025 continuarem explorant eixe espai compartit entre tots dos, a més de posar en marxa un hackathó en el qual participaran diversos grups de les assignatures involucrades de diverses titulacions en el primer i segon quadrimestre.